AIXÍ FUNCIONEN A ESPANYA ELS FIDEÏCOMISOS, LA FÓRMULA PER A HERÈNCIES FAVORITA DE LES FORTUNES DELS EUA

Bill i Melinda Gates amb els seus tres fills, Jennifer, Rory i Phoebe. L'empresari ha anunciat que deixarà una quantitat mínima del seu patrimoni als fills.
• Per quin motiu fiscal cal deixar l'herència als néts?
Aquesta eina permet transferir la propietat dels béns a una altra persona, sense perdre'n el control.

Molts han sentit a parlar del fideïcomís (o trust) a les pel·lícules de Hollywood. Aquesta eina per traspassar les herències és un clàssic als Estats Units. Les grans fortunes nord-americanes fan servir els fideïcomisos des de fa dècades per abaratir la factura fiscal en la planificació d'herències. Aquesta fórmula, encara que molt desconeguda, també existeix a Espanya.

El fideïcomís és una substitució hereditària que permet a un ciutadà -en aquest cas el fideïcomitent- transferir la propietat dels seus béns a un altre -el fiduciari- perquè els administri en benefici d'una tercera persona, el fideïcomissari. És un instrument de planificació financera que habilita a transferir la propietat dels béns a una altra persona, sense perdre'n el control.
Aquesta figura està regulada a l'article 781 de Codi civil. "Les substitucions fideïcomissàries en virtut de les quals s'encarrega a l'hereu que conservi i transmeti a un tercer el tot o part de l'herència seran vàlides i faran efecte sempre que no passin del segon grau, o que es facin a favor de persones que visquin alhora de la mort del testador", estableix el precepte.
Hi ha diversos tipus de fideïcomisos. D'una banda, l'article 784 regula aquell en què "el fideïcomissari adquirirà dret a la successió des de la mort del testador, encara que mori abans que el fiduciari. El dret d'aquell passarà als seus hereus". També hi ha el fideïcomís condicional, regulat a l'article 759. "L'hereu o legatari que mori abans que la condició es compleixi, encara que sobrevisqui al testador, no transmet cap dret als seus hereus", estableix.
Hi ha avantatges fiscals a Espanya pels fideïcomisos?
A Espanya, la tributació de la substitució fideïcomissària no està contemplada. És a dir, si una persona crea un fideïcomís per traspassar una herència, per exemple, al seu nét, el fiduciari (la persona encarregada dels béns fins que es compleixi la condició per traspassar-la al seu nét) haurà de pagar impostos per l'usdefruit de els béns, si escau. Serà el nét el que, arribat el moment de rebre el fideïcomís, hagi de liquidar la resta amb Hisenda.
Així ho estableix la normativa. L'article 53.3 del Reglament de l'impost sobre successions i donacions (ISD) estableix que "en les substitucions fideïcomissàries s'exigirà l'impost a la institució i en cada substitució tenint en compte el patrimoni preexistent de l'institut o del substitut i el grau de parentiu de cada un amb el causant, reputant-se al fiduciari i als fideïcomissaris, a excepció de l'últim, com a mers usufructuaris, llevat que poguessin disposar dels béns per actes inter vius o mortis causa, cas en què es liquidarà pel ple domini".
La qüestió clau i la que ha generat més jurisprudència i resolucions d'Hisenda és la determinació de en quin moment es considera que es transmeten del primer testador als beneficiaris finals. L'article 74.3 de l'ISD estableix que "tota adquisició de béns o drets, l'efectivitat dels quals estigui suspesa per la concurrència d'una condició, un terme, un fideïcomís o qualsevol altra limitació, s'entendrà sempre realitzada el dia en què aquestes limitacions desapareguin, atenent-se a aquest moment per determinar el valor dels béns i els tipus de gravamen".
A causa de la manca de beneficis fiscals, la figura del fideïcomís és gairebé testimonial a Espanya.