AIXÍ QUEDA EL MARGE ESTRET PER RECLAMAR PLUSVÀLUA QUE DEIXA LA JUSTÍCIA

A les restriccions que ja va imposar el Tribunal Constitucional per recobrar el tribut anul·lat se'ls suma ara el cop de porta del Suprem a una compensació generalitzada per part de l'Estat.
L'espai per reclamar la devolució de l'anomenat impost de plusvàlua municipal, declarat inconstitucional, es continua estrenyent. A les restriccions que ja va imposar inicialment el Tribunal Constitucional en anul·lar el seu mètode de càlcul, quan va establir que només es podrien beneficiar de la sentència els recursos ja vius, se'ls suma ara el cop de porta del Suprem a la possibilitat d'exigir una compensació a l'Estat per la seva responsabilitat patrimonial com a legislador. La porta del recobrament gairebé no es reobre per a un grup de contribuents, els que van patir el gravamen malgrat tancar la transacció sense l'increment del valor que grava el tribut anul·lat.

L'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), com de fet s'anomena oficialment el tribut sobre la plusvàlua municipal, opera sobre la transmissió d'immobles, per venda, herència o donació, si bé el Tribunal Constitucional va tenir d'aclarir, el 2017, que només en aquells casos en què l'operació aportés una revaloració del terreny. Dos anys després els seus magistrats van assestar una segona garrotada al tribut al que va seguir un tercer i definitiu el 2021, quan van declarar inconstitucional el seu mètode de càlcul, obligant el Govern central a impulsar una reforma exprés que salvaguardés una figura tributària que reportava uns 2.500 milions de euros anuals als ajuntaments.
El Constitucional, però, va establir que per tal de la seguretat jurídica no permetria revisar a la llum de la seva sentència les obligacions tributàries meritades per l'impost que haguessin estat ja decidides definitivament mitjançant sentència amb força de cosa jutjada o resolució administrativa ferma, així com les que no hagin estat impugnades a la data en què es va emetre la sentència.
Tot i el gerro d'aigua freda, alguns contribuents van considerar llavors que la via per sol·licitar la devolució de l'impost nul era reclamar la responsabilitat patrimonial de l'Estat legislador, que els havia ocasionat un trencament en emparar una regulació inconstitucional .
En els darrers dies, però, el Suprem ha rebutjat els primers quatre recursos en aquest sentit al·legant que la nul·litat manifestada pel Constitucional "no condueix necessàriament (...) a qualificar d'antijurídic l'abonament de determinades quantitats en concepte de l'IIVTNU o que aquestes quantitats, per equivalència, constitueixin un dany efectiu des de la perspectiva de la responsabilitat patrimonial”.
El Suprem matisava, però, que "per arribar a aquesta conclusió cal que s'acrediti a través dels mitjans de prova establerts a l'ordenament tributari que el fet imposable no s'ha produït o que s'ha produït en quantia diferent de l'establerta per l'Administració amb el mètode d'estimació objectiva, o que les regles de càlcul aplicades eren incorrectes". Tot i que no és el cas en cap dels quatre recursos abordats, la sentència dóna ales a reclamar responsabilitat patrimonial de l'Estat a contribuents que compleixin aquestes circumstàncies. No obstant això, es tracta d'un col·lectiu menor que ja va quedar emparat per la decisió del Constitucional del 2017, com reconeixen a l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals (Aedaf), que demana un canvi legal per garantir la devolució de tributs inconstitucionals.