LA PARADOXA DE L'ENDURIMENT REGULATORI DE LES SICAVS A ESPANYA
Com s'esperava, l'enduriment de la regulació de les SICAVs s'ha saldat finalment amb la dissolució de la major part d'aquestes societats, a excepció d'aquelles que acumulen patrimonis més grans, bona part de les quals mantindran el mateix règim legal i la mateixa fiscalitat avantatjosa que han gaudit durant anys aquests vehicles dinversió. El desastre de les sicavs espanyoles és conseqüència d'una modificació de la llei antifrau que exigeix actualment a aquestes societats acreditar que compten amb 100 socis amb una inversió mínima d'almenys 2.500 euros cadascun per poder acollir-se al gravamen de l'1% a l'impost sobre Societats. La mesura va ser adoptada per posar fi a la figura dels mariachis, inversors que figuraven en molts d'aquests instruments únicament per completar el nombre mínim d'accionistes exigit per la llei per tributar de manera avantatjosa.
Tot i que el gruix d'aquests instruments no compleix les condicions exigides per la nova regulació, molts dels grans patrimonis han decidit adaptar-s'hi per poder continuar gaudint del mateix règim fiscal. Altres es mantindran també sota la figura de SICAV, però hauran d'elevar la seva tributació al 25% en no complir els requisits de la norma. La majoria d'aquestes societats, però, de mida petita, ha optat per la dissolució –i per buscar altres instruments per invertir el patrimoni– o per transformar-se en una societat anònima o limitada.
Tot i la legitimitat que té qualsevol Govern per combatre els excessos en què puguin incórrer societats o instrument d'inversió, la sort de les SICAVs ha estat una mort llargament anunciada per un discurs polític hostil, així com per la forta incertesa regulatòria que ha pesat sobre el sector al llarg dels darrers anys. La dissolució massiva és, en aquest sentit, l'últim capítol de la progressiva disminució que han exprimit aquestes societats, després d'una edat daurada que va assolir el cim el 2015, quan més de 3.400 SICAVs acumulaven a Espanya 34.000 milions d'euros.
Tot i que el Govern ha obert una porta de sortida a les sicavs controlades per persones físiques per traspassar els diners a altres vehicles amb beneficis fiscals, resta per veure quin percentatge de capital invertit en aquests instruments opta per migrar a altres mercats, que és un dels riscos que s'estudien des del sector financer. Com també quina factura passa a Espanya, com a destinació d'inversió, un enduriment fiscal tenyit de consideracions ideològiques, i que, paradoxalment, han pogut finalment eludir els patrimonis més importants.
